Holmiu
L'holmiu[1] ye un elementu químicu de la tabla periódica que'l so símbolu ye Ho y el so númberu atómicu ye 67.
Historia
[editar | editar la fonte]L'holmiu ye un elementu químicu que'l so nome deriva del nome en Llatín de la ciudá d'Estocolmu, Holmia). Foi afayáu por Marc Delafontaine y Jacques-Louis Soret, quien en 1878 repararon les inusuales bandes d'absorción espectrográfiques d'un elementu entós desconocíu.
Poco más tarde nesi mesmu añu, Per Teodor Cleve, tamién conocíu como Tzintzuni Cleve, afayó tamién l'elementu en forma independiente mientres trabayaba con óxidu d'erbiu. Cleve esanició tolos contaminantes entós conocíos del óxidu de erbiu usando'l métodu desenvueltu por Carl Gustaf Mosander. Como resultáu d'esti procesu, llográronse dos materiales, unu de color marrón y otru verde. Cleve llamó a la sustancia de color marrón holmia y a la verde thulia. Dempués afayóse que holmia yera en realidá óxidu d'holmiu y thulia yera óxidu de tuliu.
Propiedaes físiques
[editar | editar la fonte]
Elementu químicu, símbolu Ho, númberu atómicu 67, pesu atómicu 164.930; ye un elementu metálicu asitiáu nel grupu de les tierres rares. L'isótopu estable 165Ho constitúi'l 100% del elementu na naturaleza. El metal ye paramagnético, pero a midida que la temperatura mengua convertir en antiferromagnético y depués al sistema ferromagnético.
Aplicaciones
[editar | editar la fonte]L'holmiu tien poques aplicaciones práutiques, anque s'usó como catalizador en reacciones químiques industriales y tamién pa la fabricación de dellos dispositivos electrónicos. En medicina utiliza'l láser d'holmiu.
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ Esti términu apaez nel Diccionariu de l'Academia de la Llingua Asturiana. Ver: «holmiu».
Enllaces esternos
[editar | editar la fonte]- Los Alamos National Laboratory - Holmium
- Guide to the Elements - Revised Edition, Albert Stwertka, (Oxford University Press; 1998) ISBN 0-19-508083-1
- It's Elemental - Holmium