1023
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1023 (mxxiii) |
| Islàmic | 414 – 415 |
| Xinès | 3719 – 3720 |
| Hebreu | 4783 – 4784 |
| Calendaris hindús | 1078 – 1079 (Vikram Samvat) 945 – 946 (Shaka Samvat) 4124 – 4125 (Kali Yuga) |
| Persa | 401 – 402 |
| Armeni | 472 |
| Rúnic | 1273 |
| Ab urbe condita | 1776 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 990 1000 1010 - 1020 - 1030 1040 1050 | |
| Anys | |
| 1020 1021 1022 - 1023 - 1024 1025 1026 | |
.jpg)
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Als països catalans, l'any 1023 s'inicia la construcció de la Seu de Lleida.[1] Al comtat de Barcelona finalitza la primera regència d'Ermessenda de Carcassona amb la majoria d'edat de Berenguer Ramon I.[2] Aquest estableix bones relacions amb el comte d'Empúries, el Comte de Cerdanya i el seu cunyat, Sanç III de Pamplona i obté el vassallatge del Comte d'Urgell.[2] Aproximadament a l'any 1023 néix el futur comte de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Berenguer I.[3]
Al Regne de Navarra, Aragó i Comtat de Ribagorça, l'Abat Oliba envia al rei Sanç III de Pamplona consells pel seu bon govern.[4]
A Al-Àndalus, es funda l'Emirat d'Ixbíliya i comença el regnat del califa omeia abd-ar Raman V després d'una revolta contra el amazics.
Els reis en actiu més importants d'Europa durant l'any 1023 són Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Basili II Bulgaròcton, el papa Benet VIII, Robert II el Piadós de França, Alfons V de Lleó i Rodolf III de Borgonya.[4]
Esdeveniments
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- Finalitza la primera regència d'Ermessenda de Carcassona, malgrat que no deixa governar el seu fill Berenguer Ramon I en solitari, sinó amb ella. Aquest estableix bones relacions amb el comte d'Empúries, el Comte de Cerdanya i el seu cunyat, Sanç III de Pamplona i obté el vassallatge del Comte d'Urgell.[2] Aproximadament a l'any 1023 néix el futur comte de Barcelona, Girona i Osona, Ramon Berenguer I.[3]
- Al Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent: Entre els anys 1018 i 1023 Guifré II de Cerdanya, Berga i Confent fa el jurament de fidelitat a la comtessa Ermessenda de Carcassona[5] i infeuda a Guifré II una sèrie de castells que havien estat del comte Bernat Tallaferro (com el Castell de Besora i el de Lluçà).[6] L'any 1023 la filla del comte, Fe de Cerdanya torna al comtat per acordar comptes entre el seu pare Guifré II, Guillem I de Besalú i el seu marid, Hug de Narbona.[7] Guifré II condedeix al Monestir de Santa Maria de Ripoll el dret al rec d'aigua per a la vil·la d'Age i Sant Miquel de Cuixà rep com a donació uns alous i els delmes que es percebien pel pas pel Coll de Pendís.[6]
- Al Regne de Navarra, Aragó i Comtat de Ribagorça, l'Abat Oliba envia al rei Sanç III de Pamplona consells pel seu bon govern.[4]
- L'Emirat de Dàniyya ataca Tortosa.[8]
Península ibèrica
[modifica]- Fundació del Regne de Sevilla.[4] Inici del regnat d'Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abbad, Cadi (jutge) en nom del califa Hammudita. Rebutja protegir a Al-Qâsim i es declara independent del Califat de Còrdova, fundant el regne Abbadita de Sevilla.[9]
- 11 de maig: Al Regne de Lleó, l'abat Oliba no autoritza el matrimoni entre el rei Alfons VI de Lleó amb Urraca de Pamplona, la germana del rei Sanç III de Pamplona dient que estaven en incest. Tot i això, el matrimoni s'efectua i es confirma per l'església catòlica el 13 de novembre.
- 13 de juliol: Revolta de la població de Còrdova contra la presència de militars amazics.[10]
- 6 de setembre: Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun assetja la ciutat de Còrdova.[11]
- 31 d'octubre: Un atac dels cordovesos provoca la fugida del califa Al-Qâsim i les seves tropes amazics. Aquest es refugia a Xerès, on és assetjat per Yahyâ al-Mu`talî i emmalalteix a Màlaga després de la seva rendició.[11]
- 1 de desembre: Inici del regnat de l'omeia Abd-ar-Rahman V com a califa de Còrdova (que finalitza l'any 1042).[10]
- 11 de febrer - 2 de desembre: Segon regnat d'Al-Qàssim ibn Hammud al-Mamun.[10][11]
- Desembre: Abbat I declara la independència de l'Emirat d'Ixbíliya (Sevilla).
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 24 de gener, Londres: A la ciutat es veu un eclipsi solar.[12]
- 1 de maig: Assemblea reial reunida per Robert II el Piadós a Compiègne. Inici de la guerra (fins a l'any 2025) entre Robert i Eudes II de Blois-Xampanya perquè aquest no acudeix a l'assemblea degut al seu conflicte amb l'arquebisbe de Reims.[13]
- 26 de juliol - Utrecht: s'inaugura la Catedral d'Adalbold.
- 6 d'agost - 13 d'agost: Entrevista entre els reis Robert II de França i Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic. Aquest renuncia a demanar vassallatge al rei francès occidental.[14]
- 14 de setembre: Rodolf III de Borgonya atorga el poder comtal sobre el Comtat de Viena a l'Arquebisbe de Viena Burchard de Viena.[15]
- Els bisbes Guérin de Beauvais i Béroud de Soissons organitzen la Pau de Déu a l'Arquebisbat de Reims.[16] Redacten un jurament de pau destinats als nobles vassalls de Robert II de França.[17]
Àfrica
[modifica]- Yahya ibn Ibrahim comença a governar la tribu Amazic Gudala a l'altiplà d'Adrar, a l'actual Mauritània. És el primer emir Almoràvid dels nòmades Sanhadja.[18]
Amèrica
[modifica]- 20 de juliol: Eclipsi solar parcial del cicle Solar Saros és visible a Amèrica del Sud.[19]
Àsia
[modifica]- 23 de febrer: Es consagra el Temple Chitragupta (a l'actual estat de Madhya Pradesh de l'Índia) es consagra al déu hindú Shiva durant la celebració de Maha Shivaratri.[20]
- L'Imperi dels Gaznèvides conquesta Transoxiana (data aproximada).
Naixements
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]
- Ramon Berenguer I, Comte de Barcelona, Girona i Osona entre els anys 1035 i 1076.
- Guillem VIII d'Aquitània, Duc de Gascunya (1052-1086), Duc d'Aquitània i Comte de Poitiers (1058-1086). Era fill de Guillem V d'Aquitània i de Agnès de Borgonya.[21]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Anastàsia de Kíev, reina consort d'Hongria pel seu matrimoni amb Andreu I d'Hongria. Era la filla gran de Iaroslau I de Kíev.[22]
- Otó I de Savoia (m. 1060). comtes de Mauriena, Belley i Chablais, que posteriorment esdevendran el Comtat de Savoia entre els anys 1051 i 1060.[23]
.JPG/250px-Vua_Lý_Thánh_Tông_(tượng_đồng).JPG)
Resta del món
[modifica]- 25 de febrer - Lý Thánh Tông (m. l'1 de febrer de 1072) tercer emperador de la Dinastia Lý de Vietnam.[24]
Necrològiques
[modifica]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- 28 de maig: Wulfstan de York (el llop). Prelat anglosaxó bisbe de Londres, bisbe de Worcester i Arquebisbe de York. Escriba anglosaxó en llatí i anglès antic. Redacta homelies i textos legals d¡Etelred l'Indecís i Canut II de Dinamarca.[25]
- 24 d'octubre: Sant Steve Minicillo. Bisbe de Caiazo des del 979. Venerat com a sant pels catòlics.[26]
- Aelfmaer de Sherborne, bisbe de Sherborne.[27]
- Bodon de Nevers, comte de Vendôme des de l'any 1016.[28]
- Cynfyn ap Gwerstan noble gal·lès, pare del rei de Powys Bleddyn ap Cynfyn.[29]
- Gebhard I de Ratisbona, bisbe de Ratisbona des de l'any 994.[30]
- Gero de Magdeburg, arquebisbe de Magdeburg des de l'any 1012.[31]
- Godofreu I de Baixa Lotaríngia, Comte de Verdun i de les Ardenes (1002-1012) i Ducat de Baixa Lorena (1012-1023).[32]
- Hartwig de Salzburg, arquebisbe de Salzburg des de l'any 991.[33]
- Hildebert II, monjo benedictí normand, quart abat del Mont Saint-Michel des del 1017.[34]
- Hug I de Châteaudun, vescomte de Châteaudun entre els anys 989 i 1003 i arquebisbe de Tours des del 1003.[35]
- Llywelyn ap Seisyll, Rei de Powys, Rei de Gwynedd i de Deheubarth.[36]
- Lluís de Baixa Lotaríngia (n. 945-980), últim membre de la Dinastia carolíngia.[37][38]
- Oda von Haldensleben (n. 962), segona esposa de Miecislau I de Polònia, duquesa dels polonesos entre els anys 978 i 992.[39]
- Tadg mac Briain, co-rei de Munster des de l'any 1014.[40]
Àfrica
[modifica]- 5 de febrer: Sitt-al-Mulk princesa Fatimita.[41]
- 24 d'octubre: Kou Zhun, canceller (primer ministre) entre els anys 1004 i 1006 de la Xina.[42]
Àsia
[modifica]- Abu-Hayyan at-Tawhidí (nascut l'any 923), filòsof Neoplatònic i escriptor musulmà en llengua àrab del Califat Abbàssida.[43]
Referències
[modifica]- ↑ «Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
- 1 2 3 «Berenguer Ramon I de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
- 1 2 «Ramon Berenguer I de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 29 desembre 2025].
- 1 2 3 4 «El mundo en el año 1023 d. C.» (en castellà). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Zimmermann, Michel. Naixement de Catalunya. Barcelona: Ed. Base, març 2023, p. 540. ISBN 978-84-19007-64-3.
- 1 2 Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Blasi i Solsona, Joan. Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 161. ISBN 978-84-17116-89-7.
- ↑ Emirat de Dàniyya
- ↑ Picard, Christophe. L'océan Atlantique musulman: de la conquête arabe à l'époque almohade : navigation et mise en valeur des côtes d'al-Andalus et du Maghreb occidental (Portugal-Espagne-Maroc) (en francès). Maisonneuve & Larose, 1997. ISBN 978-2-7068-1254-5.
- 1 2 3 Frochoso Sánchez, Rafael «La fitna en Al-Andalus, años 399-422 h (1009-1031 d. C.)». Boletín de la Real Academia de Córdoba de Ciencias, Bellas Letras y Nobles Artes, 89, 157, 2009, p. 71–82. ISSN: 0034-060X.
- 1 2 3 Dozy, Reinhart Pieter Anne. Histoire des musulmans d'Espagne: jusqu'à la conquête de l'Andalousie par les Almoravides (711 - 1110) (en francès). Brill, 1861.
- ↑ «Eclipses, Past and Future, with General Hints for observing the Heavens». Nature, 10, 248, 7-1874, p. 243–243. DOI: 10.1038/010243a0. ISSN: 0028-0836.
- ↑ Jubainville, Henri d' Arbois de; Pigeotte, Léon. Histoire des ducs et des comtes de Champagne ...: Depuis le VIe siècle jusquà̕ la fin du XIe. 1859 (en francès). A. Durand, 1859.
- ↑ Etudes Sur Le Regne de Robert Le Pieux (996-1031) (en francès). Slatkine.
- ↑ Blondel, David. Traité historique, de la primaute en l'Eglise au quel les Annales ecclesiastiques du cardinal Baronius, les Controuerses du cardinal Bellarmin, la replique du Card. Du Perron & autres, sont confrontees auec la Response du serenissime Roy de La Grande Bretagne. Par D. Blondel. Auec les indices necessaires, 1641 (en francès), 1641.
- ↑ France, Société d'Histoire du droit et des Institutions des pays de l'Ouest de la. Droit privé et Institutions régionales : études historiques offertes à Jean Yver (en francès). Presses universitaires de Rouen et du Havre, 1976.
- ↑ Kaplan, Michel; Boucheron, Patrick. Le Moyen Âge, XIe- XVe siècle (en francès). Editions Bréal, 1994. ISBN 978-2-85394-732-9.
- ↑ Romey, Charles. Historia de España: desde el tiempo primitivo hasta el presente (en castellà). A. Bergnes, 1839, p. 486.
- ↑ «EclipseWise - Partial Solar Eclipse of 1023 Jul 20». [Consulta: 1r gener 2026].
- ↑ Singh, Rana P. B.. Cosmic Order and Cultural Astronomy: Sacred Cities of India. Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, 2009. ISBN 978-1-4438-1607-6.
- ↑ «AQUITAINE DUKES». Arxivat de l'original el 2025-11-04. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Raffensperger, Chrristian (2012), Reimagining europe: Kievan Rus in Medieval Wordl, 988-1146. Harvard University Press, p. 100
- ↑ «Oddone di moriana-savoia - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Nguyen Khac Viên : Vietnam une longue Histoire Éditions Thé Gioi - Hanoi 2012, p. 36
- ↑ Biographie, Deutsche. «Wulfstan I., of York - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «Santo Stefano Minicillo» (en italià). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Fryde, et al. Handbook of British Chronology p. 222
- ↑ «Les Comtes de Vendome». [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Wolcott, Darrell. «CYNFYN AP GWERYSTAN, THE INTERIM KING» (en anglès). Ancient Wales Studies.
- ↑ «Bishop Gebhard von Svevia [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Gero - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «genealogie-mittelalter.de». [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Hartwig - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Girard, Fulgence. Histoire géologique, archéologique et pittoresque du Mont Saint-Michel au péril de la mer (en francès). E. Tostain, 1843.
- ↑ Christian Settipani, « Les vicomtes de Châteaudun et leurs alliés », dans , Oxford, Linacre College, Unit for Prosopographical Research, coll. « Prosopographica et Genealogica / 3 », 2000, 310 p. (ISBN 1-900934-01-9), p. 247-261.
- ↑ «LLYWELYN ap SEISYLL (died 1023), king of Deheubarth and Gwynedd | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Robert-Henri Bautier et Monique Gilles, Odorannus de Sens, Opera omnia, Paris 1972, p. 270.
- ↑ Christian Settipani, , Villeneuve-d'Ascq, éd. Patrick van Kerrebrouck, 1993, 545 p. (ISBN 978-2-95015-093-6). P. 339
- ↑ «Oda, Encyklopedia PWN: źródło wiarygodnej i rzetelnej wiedzy» (en polonès). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «Tadc» (en anglès). Dictionary of Irish Biography. [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ Y. Lev, The Fatimid princess Sitt al-Mulk, Jounal of Semitic Studies, XXXII, 1987.
- ↑ «宋史/卷210 - 维基文库，自由的图书馆» (en xinès). [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «Abu Hayyan al-Tawhidi | Arab author | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-07-19.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1023