Vés al contingut

1057

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1057
Tipusany Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1057 (mlvii)
Islàmic449 – 450
Xinès3753 – 3754
Hebreu4817 – 4818
Calendaris hindús1112 – 1113 (Vikram Samvat)
979 – 980 (Shaka Samvat)
4158 – 4159 (Kali Yuga)
Persa435 – 436
Armeni506
Rúnic1307
Ab urbe condita1810
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle x - segle xi - segle xii
Dècades
1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080
Anys
1054 1055 1056 - 1057 - 1058 1059 1060
Durant l'agost de 1057 comença el pontificat del papa Esteve IX
El 28 de juliol traspassa el papa Víctor II
L'1 de setembre comença el regnat de l'emperador de Roma Isaac I Comnè

L'any 1057 és un any comú començat en dimecres. És el vuitè any de la dècada del 1050 i el cinquanta-setè any del segle xi i del segon mil·lenni.

El 15 d'agost mor el rei Macbeth d'Escòcia

Durant l'any 1057 comença el pontificat del papa Esteve IX; neix Hug I de Borgonya i traspassen Eduard l'Exiliat, el rei Macbeth d'Escòcia, el papa Víctor II i l'escultor japonès Jocho.[1]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1057 són Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; els papes Víctor II i Esteve IX; Isaac I Comnè, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Ferran I de Lleó, Enric I de França, Eduard el Confessor d'Anglaterra, Lulach d'Escòcia, Ferran I de Lleó, Harald III de Noruega, Andreu I d'Hongria, Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides (que havia conquerit l'imperi buwàyhida; i Farrukn-Zad, el de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.[1]

Esdeveniments

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Resta de la Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • Estela commemorativa de la batalla de Varaville que va enfrontar les tropes del duc de Normandia Guillem amb les del rei Enric I de França el 22 de març de 1057
    22 de març - Varaville, ducat de Normandia: batalla de Varaville fou una enfrontament militar a Varaville, Regne de França, a una vintena de quilòmetres al nord-oest de Caen, entre les tropes de Guillem I d'Anglaterra, duc de Normandia i les del rei Enric I de França. El rei francès, que l'any 1047 havia ajudat a Guillem contra els seus nobles rebels a la batalla de Val-ès-Dunes, es comença a inquietar degut a l'augment del poder del duc de Normandia, que s'ha aliat amb el comte de Flandes mitjançant amb la seva esposa amb Matilde de Flandes. Llavors Enric I canvia de bàndol i pren partit pels barons normands contraris a Guillem des de l'any 1053. Després d'haver patit dues derrotes contra Guillem en els anys 1053 i 1054 i d'haver abandonat la coalició contra el duc, Enric signa la pau amb ell. Però posteriorment Jofré II Martell i rei francès emprenen noves expedicions militars contra Normandia i penetren a la Baixa Normandia. En el mes de febrer de 1057 l'exèrcit franco-angeví assalta Exmes, la capital del vescomtat de Bessin i crema les ciutats i viles que travessen de camí cap a Bayeux i Caen. Finalment, el duc enfronta les tropes enemigues a Varaville. En aquesta batalla hi va haver una veritable massacre al costat d'una llacuna. Una parti molt important de les tropes franco-angevines van morir ofegats quan, en la fugida després de la derrota, el pont de fusta que travessava la llacuna es va trencar. La conseqüència de la derrota franca fou que el Ducat de Normandia es va independitzar durant molt de temps de la corona francesa. Enric acabarà signant la pau amb Guillem l'any 1059. I Guillem, després de la batalla, va començar la conquesta normanda d'Anglaterra.[4] Agost - riu Dives, Normandia: Guillem I d'Anglaterra venç l'armada franco-angevina en la batalla de Varaville.
  • 8 de maig - Roma: darrer ús del papir per als documents papals.[5]

Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • 30 de març, Pasqua de Resurrecció: l'emperador romà d'Orient Miquel VI l'Estratiòtic trenca amb els principals caps de l'exèrcit d'Àsia als quals havia rebut en audiència, Miquel Bourtzès, Constantí X, Jean Doukas, Isaac I Comnè, Catacaló Cecaumen i amb el Patriarca de Constantinoble, Miquel Cerulari. els quals han tramat un complot per enderrocar-lo. Aquests generals havien intentat obtenir el suport de Bryenna, estratega dels exèrcits macedonis de Capadòcia per coronar a Isaac Comnè com a nou emperador.[12] Aquesta revolta va fracassar i Bryenna fou capturada, cegada i enviada a Constantinoble.
  • 8 de juny: Isaac Comnè és proclamat emperador a Gomaria, Paflagònia i es va unir als líders rebels al juliol.[12]
  • 20 d'agost: Batalla de Pètroe, tots els temes asiàtics reconeixen a Isaac Comnè com emperador i l'exèrcit marxa cap a Constantinoble infligint una derrota moral a les tropes europees, que havia enviat l'emperador Miquel, a Nicea.[12]
  • 24 d'agost: Miquel VI envia a Psel·los i a diversos senadors per pactar amb Comnè, a qui promet el títol de cèsar si dissol el seu exèrcit.[12]
  • 30 d'agost: Isaac rep l'ambaixada imperial a Nicomèdia i accepta les propostes de l'emperador. Però quan estan retornant, a Constantinoble esclata un aldarull, i el patriarca fingeix acceptar la proclamació de Comnè i envia una delegació de metropolitans a Miquel VI perquè abdiqui i es retiri en un monestir. Aquest no s'hi resisteix.[12]
  • 1 de setembre: comença el regnat del nou emperador Isaac Comnè que durarà fins el 25 de desembre de 1059.[13] Poc després de la seva proclamació, Isaac comença a ser impopular degut a que ha de pujar els impostos perquè el tresor imperial estava buit a causa del malbaratament de l'antic emperador Constantí IX Monòmac. A més, Isaac es començarà a distanciar del patriarca Miquel Cerulari, que pretenia controlar-lo.[13] Els enemics de l'imperi aprofitaran aquestes crisis i li prendran molts territoris. Entre els anys 1057 i 1071 l'Imperi perd tots els territoris italians, els seljúcides conquereixen Àsia Menor i els hongaresos travessen el Danubi.[14]
  • Octubre: els seljúcides ataquen l'Imperi Romà d'Orient a Armènia. Hi ha una ràtzia turcmena contra la regio de Malatya.[15]

Àfrica

[modifica]

Magrib

[modifica]
  • 1 de novembre: Kairuan, Ifríqiya (actual Tunísia): els Banu Hilal prenen la ciutat i la dinastia Zírida es veu obligada a traslladar la capital a Mahdia i al regne hammadita.[16] Les ciutats que es van escapar del saqueig hilalià van formar estats aristocràtics. Per satisfer les seves necessitats, els zírides es va convertir en pirates i van assolar les costes dels regnes cristians. Van intentar reconquerir Sicília.[17] Les tribus nòmades van destruir sistemàticament les infraestructures agrícoles d'Ifriqiya. La ramaderia itinerant va substituir l'agricultura. A manca de reg, els camps de blats i les hortes es van convertir en estepa. Per això, els agricultors es van veure obligats a buscar refugi a les ciutats o a les muntanyes.
  • Suz, Alt Atles: Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí i Abu-Bakr ibn Úmar ibn Talakakín conquereixen la regió.
  • El futur rei d'Anglaterra Guilllem II Rufus neix aproximadament durant l'any 1057
    Els almoràvits conquereixen Aghmat, al Marroc entre el març de 1057 i el febrer de 1058.[18]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Occident

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Resta de la Península Ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «El mundo en el año 1057 d. C.» (en castellà). [Consulta: 31 gener 2026].
  2. ↑ de Riquer, Borja (dir). Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36. ISBN 978-84-7306-561-0.
  3. ↑ Picard, Christophe. Le Portugal musulman: (VIIIe - XIIIe siècle), l'Occident d'al-Andalus sous domination islamique. Paris: Maisonneuve et Larose, 2001, p. 109. ISBN 978-2-7068-1398-6.
  4. ↑ Vatout, Jean. Souvenirs historiques des résidences royales de France (en francès). Didot, 1839, p. 29-35.
  5. ↑ Codicologica (en francès). BRILL, 1976, p. 18. ISBN 978-90-04-04577-4.
  6. ↑ Cushing, Kathleen G. Reform and the Papacy in the Eleventh Century: Spirituality and Social Change (en anglès). Manchester University Press, 2005-11-29, p. 103. ISBN 978-0-7190-5834-9.
  7. ↑ Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 ​, pp. 265
  8. ↑ Muralt, Eduard von. Essai de chronographie byzantine pour servir à l'examen des annales du Bas-Empire et particulièrement des chronographes slavons de 395 à 1057 (en francès), 1855, p. 646.
  9. ↑ Barrow, G. W. S.. Kingship and Unity: Scotland 1000-1306 (en anglès). Edinburgh University Press, 1989. ISBN 978-0-7486-0104-2.
  10. ↑ Nagy, Piroska. Identités hongroises, identités européennes (en francès). Presses universitaires de Rouen et du Havre, p. 28. ISBN 978-2-87775-724-9.
  11. ↑ Héon, E. Les Normands d'Italie: cours public d'histoire fait a l'hôtel-de-ville de Coutances (en francès). J.J. Salettes, 1866, p. 15.
  12. 1 2 3 4 5 Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 ​, pp. 256-258,
  13. 1 2 Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 ​, pp. 260-261,
  14. ↑ Louis Bréhier, Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969 ​, p. 264
  15. ↑ Vardapet), Aristakēs (Lastiverttsʻi. Histoire d'Arménie, comprenant la fin du Royaume d'Ani et le commencement de l'invasion des Seldjoukides (en francès). Benjamin Duprat, 1864, p. 120.
  16. ↑ Bosworth, Clifford Edmund. Historic Cities of the Islamic World (en anglès). BRILL, 2007, p. 266. ISBN 978-90-04-15388-2.
  17. ↑ Jolly, Jean. Histoire du continent africain: De la préhistoire à 1600 (en francès). L'Harmattan, 1996. ISBN 978-2-7384-4688-6.
  18. ↑ Khaldûn, ʿAbd al-Raḥman b Muḥammad Ibn. Histoire des Berbères et des dynasties musulmanes de l'Afrique septentrionale, tr. par le baron de Slane (en francès), 1856, p. 272.
  19. ↑ al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 106. ISBN 978-0-7007-1576-3.
  20. ↑ Smet, D. De; Vermeulen, Urbain; Hulster, Kristof d'; Steenbergen, J. van. Egypt and Syria in the Fatimid, Ayyubid, and Mamluk Eras: Proceedings of the 1st, 2nd, and 3rd International Colloquium Organized at the Katholieke Universiteit Leuven in May 1992, 1993, and 1994 (en francès). Peeters Publishers, 1995, p. 20. ISBN 978-90-429-0671-6.
  21. ↑ Tarling, Nicholas. The Cambridge History of Southeast Asia (en anglès). Cambridge University Press, 1999. ISBN 978-0-521-66369-4.
  22. ↑ Jean Duché, L'histoire du monde, vol. 2, "Flammarion", 1960
  23. ↑ Bouchard, Constance Brittain (1987). Sword, Miter, and Cloister: Nobility and the Church in Burgundy, 980–1198. Cornell University Press, p. 128-129 i 154
  24. ↑ Guibert of Nogent (1996). Huygens, R.B.C. (ed.). Dei gesta per Francos. Vol. 7. Turnhout, . 313
  25. ↑ «Dictionary of National Biography, 1885-1900/Rhygyfarch - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 1r febrer 2026].
  26. ↑ «Guillem II d’Anglaterra | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2026].
  27. ↑ 日本人名大辞典+Plus,世界大百科事典内言及, デジタル版. «藤原賢子(ふじわらの けんし)とは？ 意味や使い方» (en japonès). [Consulta: 1r febrer 2026].
  28. ↑ «Hashimoto, Fumio (1983). "Fujiwara no Nakazane" 藤原仲実. Nihon Koten Bungaku Daijiten 日本古典文学大辞典 (in Japanese). Vol. 5. Tokyo: Iwanami Shoten. pp. 300–301» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2026].
  29. ↑ Biographie, Deutsche. «Ibn-al-Qaisarānī, Muḥammad Ibn-Ṭāhir - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 1r febrer 2026].
  30. ↑ Clarà, Albert Benet i «Sendred de Gurb». Ausa, 1978, p. 238–256. ISSN: 2014-1246.
  31. ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume; Morales, Mercè. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 43. ISBN 978-84-15267-24-9.
  32. ↑ «SAN I�IGO». [Consulta: 1r febrer 2026].
  33. ↑ Anderson, Alan O.,Scottish Annals from English Chroniclers, 500 to 1286, London, 1908. p.94n.
  34. 1 2 Ward, Emily Joan. Royal Childhood and Child Kingship: Boy Kings in England, Scotland, France and Germany, c. 1050–1262 (en anglès). Cambridge University Press, 2022-08-04, p. 235. ISBN 978-1-108-83837-5.
  35. ↑ «Víctor II | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2026].
  36. ↑ «Macbeth | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r febrer 2026].
  37. ↑ Norwich, John Julius. Byzantium. 2: The apogee. London: Penguin Books, 1993, p. 326, 332. ISBN 978-0-14-011448-5.
  38. ↑ «BAVARIAN NOBILITY». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 1r febrer 2026].
  39. ↑ David Bates, Normandy before 1066 (London; New York: Longman, 1982), p. 118
  40. ↑ Handbook of British chronology. 3rd ed., Repr. with corrections. Cambridge, [England]: New York : Cambridge University Press, 1996, p. 221. ISBN 978-0-521-56350-5.
  41. ↑ «Leofric | Anglo-Saxon, Mercia, Earl | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2026-01-28.
  42. ↑ «ЭСБЕ/Остромир — Викитека» (en rus). [Consulta: 1r febrer 2026].
  43. ↑ Previté-Orton, Charles William. The early history of the House of savoy, (1000-1233). Cambridge, Univ. Press, 1912.
  44. ↑ «SOUTHERN ITALY (1)». Arxivat de l'original el 2025-02-09. [Consulta: 1r febrer 2026].
  45. ↑ «"Ralph [called Ralph the Timid, earl of Hereford (d. 1057)"]» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press.. [Consulta: 1r febrer 2026].
  46. ↑ «Les quartiers de Otte-Guillaume de Bourgogne». [Consulta: 1r febrer 2026].
  47. ↑ «ALTAVILLA, Unfredo d' - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 1r febrer 2026].
  48. ↑ Arai, Hakuseki; Ackroyd, Joyce; Arai, Hakuseki. Lessons from history: The Tokushi Yoron. St. Lucia, Austr: Univ. of Queensland Press, 1982, p. 249-251. ISBN 978-0-7022-1485-1.
  49. ↑ «Al-Ma’arri | Biography | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-08-13.
  50. ↑ Cahen, Cl «Falsandjus». The Encyclopaedia of Islam, Second Edition. E.J. Brill [Leiden], II, 1965, p. 827.
  51. ↑ Idema, Wilt Lukas. «. "Introduction to Judge Bao and the Rule of Law: Eight Ballad-Stories from the Period 1250-1450"» (en anglès). Social Science Research Network, 23-12-2009. [Consulta: 1r febrer 2026].
  52. ↑ «Jōchō | Buddhist Statues, Wood Carvings & Sculptures | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-09-17.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1057&oldid=36961635»