Vés al contingut

G

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaG

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterG (majúscula)
Unicode: 0047

g (minúscula)
Unicode: 0067

G (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF27

g (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF47

Ⓖ (majúscula)
Unicode: 24BC

ⓖ (minúscula)
Unicode: 24D6

🄖 (majúscula)
Unicode: 1F116

⒢ (minúscula)
Unicode: 24A2

🅖 (majúscula)
Unicode: 1F156

🅶 (majúscula)
Unicode: 1F176

🄶 (majúscula)
Unicode: 1F136
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra de l'alfabet llatí i lletra consonant Modifica el valor a Wikidata
Part dealfabet llatí, alfabet polonès, alfabet anglès, alfabet txec, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet romanès, alfabet eslovac, alfabet islandès, alfabet vietnamita, alfabet turc, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet africà de referència, Alfabet internacional africà, alfabet pannigerià, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany, alfabet letó, alfabet llatí bàsic ISO i alfabet romà Modifica el valor a Wikidata
Codi--. (codi Morse)
Golf (Alfabet fonètic de l'OTAN)
G (Braille ASCII) Modifica el valor a Wikidata

La G és la setena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Rep el nom de ge. Els romans usaven la C, K i Q per a escriure el so /k/; la C havia adoptat també el so /g/, i el professor Espuri Carvili Ruga va donar difusió a la lletra G, que ja es coneixia anteriorment, per diferenciar la consonant gutural g de la C, afegint-li una petita lletra gamma a la C, i la va inserir entre la F i la H,[1] per analogia a l'ordre de l'alfabet grec (que allà tenia la zeta Z entre digamma F i eta H).

Fonètica

[modifica]

Representa el fonema oclusiu velar sonor /g/ davant les lletres a (gas), o (gos), u (agut, l (gla) i r (gra). Per convenció ortogràfica, hom recorre al dígraf gu per a representar aquest fonema davant de e (guerra) i i (guineu). També hom recorre al dígraf amb dièresi a la ü, per a representar-lo quan va seguit del fonema wau seguit alhora de e o de i (és a dir, /gwe/ (aigües), /gwi/ (pingüí).

Representa la fricativa postalveolar sonora de l'alfabet fonètic internacional davant les lletres e (gerro) i i (ginesta). En certs dialectes del valencià, es fa servir altres fonemes com l'africada postalveolar sonora (/dʒ/) o l'africada postalveolar sorda (tʃ).

Excepcionalment, pot representar el mateix fonema prepalatal africat (tʃ) en mots com desig, mig i trepig i altres que contenen el dígraf ig.

Significats de G

[modifica]

(lol)

Símbols derivats o relacionats

[modifica]
CaràcterDescripcióUnicode (maj./min.)Html (maj./min.)Notes d'ús
ĜG amb accent circumflexU+011C U+011Desperanto
ĞG amb breuU+011E U+011Fturc
G amb màcronU+1E20 U+1E21(transcripció de l'àrab)
ĠG amb punt superiorU+0120 U+0121maltès, irlandès)
ǦG amb anticircumflexU+01E6 U+01E7lapó
ĢG amb ogonekU+0122 U+0123letó
ǤG barradaU+01E4 U+01E5lapó

Referències

[modifica]
  1. Egbert, James Chidester. Introduction to the Study of Latin Inscriptions (en anglès). American Book Company, 1896, p. 25.