Nogai
 | Per a altres significats, vegeu «Nogay». |
| Ногай | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants nadius | 87.119 (2010 ) |
| Autòcton de | Daguestan, Txetxènia, Karatxai-Txerkèssia |
| Estat | Rússia i Turquia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües turqueses llengües turqueses comunes llengües kiptxak llengües kiptxak-nogai | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic, alfabet llatí i escriptura perso-àrab |
| Codis | |
| ISO 639-2 | nog |
| ISO 639-3 | nog |
| Glottolog | noga1249 |
| Ethnologue | nog |
| UNESCO | 348 |
| IETF | nog |
| Endangered languages | 2897 |
Nogai (també nogay o tàtar nogai) és una llengua parlada al sud-oest de Rússia pels nogais.[1] S'hi distingeixen tres dialectes: qara-nogay (nogai negre o del Nord), parlat a Daguestan; nogai propi,[2] al krai de Stàvropol; i aqnogay (nogai blanc o occidental), als marges del riu Kuban, a la República de Karatxai-Txerkèssia, i al districte Mineralnye Vody.[3] El qara-nogay i el nogai propi són molt similars, mentre que l'aqnogay mostra algunes diferències.
Parlants
[modifica]Les últimes referències, les trobem al darrer cens soviètic del 1989:
- Al krai de Stàvropol, hi havia 28.562 nogais, dels quals 27.415 (el 95,98%) parlaven nogai, 885 (el 3,10%) parlaven rus i 262 (0,92%) parlaven altres llengües.
- Al Daguestan, hi havia 28.294, dels quals 23.803 (el 84,13%) parlaven nogai, 148 (el 0,52%) parlaven rus i 4.343 (el 15,35%) parlaven altres llengües.
- A Karatxai-Txerkèssia, hi havia 12.993, dels quals 12.598 (el 96,96%) parlaven nogai, 226 (1,74%) parlaven rus i 169 (1,30%) parlaven altres llengües.
- A Txetxènia, hi havia 6.884, dels quals 6.808 (el 98,90%) parlaven nogai, 49 (0,71%) parlaven rus i 27 (0,39%) altres llengües
A banda de parlar-se al sud-est de la Rússia europea, també hi ha parlants al Kazakhstan, Uzbekistan, Ucraïna, Bulgària, Romania i Turquia.[4]
Malgrat ser un poble tan dispers i sense una regió autònoma pròpia, mantenen una taxa de retenció lingüística força alta.
Desenvolupament literari
[modifica]Són famosos els cicles èpics Ithega, Musa, Mamai, Orak, Shura batyr, Gathel soltan, Kazy Togan, Er Targyn, Koblandy Batyr i Gaysa uly Amat. Des del segle xvi, s'ha intentat donar-los llengua escrita en alfabet corànic. El 1928, s'hi introduïren dos sistemes d'escriptura diferenciats utilitzant l'alfabet llatí, però que el 1938 foren substituïts pel ciríl·lic i una llengua unificada basada en l'aqnogai. El 1938, es fundà el diari Lenin Yoli (Camí de Lenin) i destacaren els autors Khasan Bulatukov (1907-1937) autor d'Azrat (1937) i Fatimat (1932), A. Kh. Dzhanibekov (1879-1936) i F. Abdukzhailov (1913).
Actualment, s'editen dos diaris en nogai, Nogaj Davysy a Txerkessk i Golos Stepi a Daguestan.
Referències
[modifica]- ↑ «Nogai» (en anglès). Ethnologue Free. [Consulta: 3 febrer 2024].
- ↑ Paksoy, H. B. «Z. V. Togan: The origins of the Kazaks and the Özbeks» (en anglès). Central Asian Survey, 11, 3, 9-1992, p. 83–100. DOI: 10.1080/02634939208400781. ISSN: 0263-4937.
- ↑ Wixman, Ronald. Peoples of the USSR: An Ethnographic Handbook (en anglès). Routledge, 2017-07-28, p. 92. ISBN 978-1-315-47540-0.
- ↑ Katzner, Kenneth; Miller, Kirk. The Languages of the World (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 18. ISBN 978-1-134-53288-9.
Enllaços externs
[modifica]| Turquès occidental | |||
| Ogur | Bólgar† | Húnnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Oguz | Afxar | Àzeri | Gagaús | Petxeneg† | Qaixqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Karluk | Aini² | Turc d'Ili | Lop | Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-balkar | Karaïm | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krimtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar | Tàtar de Crimea¹ | Urum¹ | ||
| Turquès oriental | |||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Argu | Khalaj | ||
| Siberià | Altai septentrional | Txulim | Dolgan | Fuyü Gïrgïs | Sakhà / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Iugur occidental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹ Es troba en més d'un grup; ² Llengües mixtes; † Extingida | |||
