Vés al contingut

Nota

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Nota (desambiguació)».

El terme nota musical s'empra per referir-se a un tipus de so musical que, amb unes característiques definides com ara l'altura i la durada, forma part d'una escala.[1]

Nomenclatura

[modifica]
Mà guidoniana. Sistema mnemotècnic medieval, de Guido d'Arezzo (s. XI), utilitzat per ajudar els cantants a llegir a primera vista

Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós "Ut queant laxis" de l'edat mitjana:

UT queant laxis
REsonare fibris
MIra gestorum
FAmuli tuorum
SOLve polluti
LAbii reatum
Sancte Ioannes

El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de quatre línies, en lloc d'una sola com es feia anteriorment.[2][3]

Al segle xvi es va afegir la nota musical SI, i en el segle xviii es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins al pentagrama usat en l'actualitat.[4]

Escala musical

Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i descendent.

Amb l'evolució del llenguatge musical del sistema occidental original que avui dia anomenem sistema de notació musical llatí, se n'han derivat dues variants principals (val a dir que molt similars entre si): sistema de notació musical anglès, i el sistema de notació alemany.

En el cas de l'escala anterior, la nomenclatura de les notes és:

Altura

[modifica]

La convenció de nomenclatura de nota també especifica qualsevol alteració i un número d'octava. Qualsevol nota està a una distància d'un nombre enter de semitons del la central (La 3).[5]

Anomenem n la distància de la nota respecte el La 3. Si la nota està per sobre, llavors n és positiu. Si està per sota, n és negatiu. En el temperament igual la freqüència de la nota La 3 és:

Per exemple, per trobar la freqüència del Do 4, podem fer el següent càlcul: hi ha tres semitons entre La 3 i Do 4 (La 3 → La # 3 → Si 3 → Do 4) i, com que la nota està per sobre de La 3, n = 3. Aleshores, la freqüència de la nota serà:

Per a trobar la freqüència d'una nota que està per sota de La 3, el valor de n és negatiu. Per exemple, el Fa per sota de La 3 és el Fa 3. Hi ha quatre semitons entre si (La 3 → La♭3 → Sol 3 → Sol♭3 → Fa 3) i la nota està per sota, per tant, n = -4. La freqüència de la nota serà:

Durada

[modifica]

Tota nota musical sempre ve representada per un signe (figura) que n'indica la durada del so.

Es pren com a unitat la rodona, que rep el nombre 1, i la resta van doblant el nombre d'unitats per sumar la mateixa duració que la rodona (1 rodona = 2 blanques = 4 negres...). El valor que se li dona a cada símbol serà el que determinarà la unitat de compàs musical. Per exemple, el compàs de 2/4 indica que consta de dues unitats (2) i que la unitat del compàs serà la negra (4).[5]

Nota Silenci Nom Valor Equivalència
RodonaSilenci de rodonarodona14 negres
BlancaSilenci de blancablanca22 negres
NegraSilenci de negranegra41 negra
CorxeraSilenci de corxeracorxera81/2 negra
SemicorxeraSilenci de semicorxerasemicorxera161/4 negra
FusaSilenci de fusafusa321/8 negra
SemifusaSilenci de semifusasemifusa641/16 negra
GarrapateaSilenci de garrapateagarrapatea1281/32 negra
SemigarrapateaSilenci de semigarrapateasemigarrapatea2561/64 negra

Escales i intervals

[modifica]

Les set notes esmentades formen l'escala diatònica. A aquestes notes s'hi poden afegir cinc notes (les quals, de fet, formen una escala pentatònica), i s'obté llavors l'escala cromàtica (12 notes). A l'escala cromàtica només hi ha una diferència d'un semitò entre cada parell de notes seguides.

Per escriure les 12 notes de l'escala cromàtica, les 7 notes esmentades han de ser modificades per alteracions, que poden figurar a l'armadura per indicar la tonalitat de la peça, o en el curs del passatge.

Els intervals musicals corresponents a cadascuna de les set notes diatòniques són:

Nota

musical

Segona Tercera Quarta Cinquena Sisena Setena
do re: segona

major

mi: tercera

major

fa: quarta

justa

sol: cinquena

justa

la: sisena

major

si: setena

major

re mi: segona

major

fa: tercera

menor

sol: quarta

justa

la: cinquena

justa

si: sisena

major

do: setena

menor

mi fa: segona

menor

sol: tercera

menor

la: quarta

justa

si: cinquena

justa

do: sisena

menor

re: setena

menor

fa sol: segona

major

la: tercera

major

si: quarta

augmentada

do: cinquena

justa

re: sisena

major

mi: setena

major

sol la: segona

major

si: tercera

major

do: quarta

justa

re: cinquena

justa

mi: sisena

major

fa: setena

menor

la si: segona

major

do: tercera

menor

re: quarta

justa

mi: cinquena

justa

fa: sisena

menor

sol: setena

menor

si do: segona

menor

re: tercera

menor

mi: quarta

justa

fa: cinquena

disminuida

sol: sisena

menor

la: setena

menor

Referències

[modifica]
  1. Malla, Ireneu Segarra; Subirachs, Santi Riera; Segarra, Ireneu. Llenguatge musical. Grau elemental. Iniciació. El meu llibre de música. L'Abadia de Montserrat, 2003-06. ISBN 978-84-8415-494-5.
  2. INDICE DEI NOMI DI LUOGO. Casa Editrice Leo S. Olschki s.r.l., p. 141–144.
  3. Cazurra, Anna. «La música a la Grècia antiga i a Roma» (PDF) p. 22-23. UOC.
  4. Witt, Ronald G. The Two Latin Cultures and the Foundation of Renaissance Humanism in Medieval Italy (en anglès). Cambridge University Press, 2012, p. 131. ISBN 0521764742.
  5. 1 2 Tomasini, María Cecilia. «El fundamento matemático de la escala musical y sus raíces pitagóricas» (PDF) (en castellà). C&T-Universidad de Palermo. Buenos Aires. [Consulta: 17 desembre 2023].

Vegeu

[modifica]