Vés al contingut

The Guardian

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesThe Guardian

Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari i periòdic Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaanglès
Data d'inici1964
FundadorJohn Edward Taylor Modifica el valor a Wikidata
Propietat deGuardian Media Group Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióLondres
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitatdiària
Temainformació general
Editor en capKatharine Viner (2015–) Modifica el valor a Wikidata
EditorialGuardian Media Group Modifica el valor a Wikidata
Ideologianeoliberalisme Modifica el valor a Wikidata
Nominacions i premis
Premis
Identificadors
ISSN0261-3077, 1354-4322 i 0307-756X Modifica el valor a Wikidata
OCLC476290235 i 60623878 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webwww.guardian.co.uk
IMDB: co0064503 Rottentomatoes: critics/source/205
Facebook: theguardian X: guardian Bluesky: theguardian.com Telegram: guardian Youtube (canal): UCHpw8xwDNhU9gdohEcJu4aA Vimeo: guardianvideo Modifica el valor a Wikidata

The Guardian és un periòdic britànic propietat del Guardian Media Group. Es publica de dilluns a dissabte en un format anomenat "berliner" o "midi", que mesura uns 470 mm × 315 mm. Abans de 1959 s'anomenava The Manchester Guardian, reflectint el seu origen provincià. De vegades encara és esmentat amb aquest nom, sobretot a Nord-amèrica, tot i que té la seva base a Londres des de 1964 (amb impremta tant a Manchester com a Londres).[1][2][3]

Posició política i opinió editorial

[modifica]

Els articles editorials de The Guardian prenen partit sovint pels polítics de centreesquerra. Això també es reflecteix en els lectors: segons una enquesta internacional del 2004, un 48% dels lectors de The Guardian voten els laboristes i un 37% els liberals demòcrates.[4]

A les eleccions pel lideratge del Partit Laborista del 2015, The Guardian va recolzar a Yvette Cooper i va ser crític amb, el més esquerranós, Jeremy Corbyn, el candidat reeixit.[5] Encara que la majoria dels columnistes polítics de The Guardian es van oposar a la victòria de Corbyn, Owen Jones, Seumas Milne i George Monbiot van escriure articles a favor seu.

GuardianFilms

[modifica]

El 2003, The Guardian va posar en marxa la productora de cinema GuardianFilms, dirigida per la periodista Maggie O'Kane. Gran part de la producció de la companyia són documentals fets per a la televisió; entre d'altres, ha inclòs Baghdad Blogger de Salam Pax per al programa insígnia diari de la BBC Two Newsnight, alguns dels quals s'han mostrat en recopilatoris de CNN International, Sex on the Streets i Spiked, ambdós fets per a la televisió britànica Channel 4.[6]

GuardianFilms ha rebut diversos premis de radiodifusió. A més de dos premis Amnistia Internacional Media Awards el 2004 i el 2005, The Baghdad Blogger: Salam Pax va guanyar un premi de la Royal Television Society el 2005. Baghdad: A Doctor's Story va guanyar un premi Emmy al millor film internacional d'actualitat el 2007.[7] El 2008, Inside the Surge, del fotoperiodista Sean Smith, va guanyar el premi de la Royal Television Society al millor film de notícies internacionals, essent la primera vegada que un diari guanyava un premi d'aquest tipus.[8][9] El mateix any, el lloc web Katine de The Guardian va ser guardonat per la seva destacada producció en nous mitjans als premis One World Media. També el 2008, el reportatge en vídeo en cobert de GuardianFilms que revelava el frau electoral del partit ZANU–PF de Robert Mugabe durant les eleccions de Zimbàbue del 2007 va guanyar el premi al millor programa de notícies de l'any als Broadcast Awards.[7][10]

[modifica]

El sobrenom del diari The Grauniad (de vegades abreujat com a "Graun") es va originar a la revista satírica Private Eye.[11] Aquest anagrama feia broma sobre la primerenca reputació de The Guardian de cometre freqüents errors tipogràfics, incloent-hi l'escriptura incorrecta del seu propi nom com a The Gaurdian.[12]

El primer número del diari contenia diversos errors, incloent-hi una notificació que aviat es vendrien alguns béns en una atction en lloc d'una auction (subhasta). Es veuen menys errors tipogràfics al diari des de la fi de la composició en calent. Un redactor de The Guardian, Keith Devlin, va suggerir que l'alt nombre de faltes d'impressió observades es devia més a la qualitat dels lectors que no pas a una freqüència més gran d'aquestes faltes.[13][14] El diari es va imprimir a Manchester fins al 1961 i el fet que els exemplars enviats a Londres en tren fossin els primers, més propensos a errors, també podria haver contribuït a aquesta imatge.[12] Quan John Cole va ser nomenat editor de notícies per Alastair Hetherington el 1963, va professionalitzar l'estructura del diari, que fins aleshores era comparativament més "amateur".[15]

Empleats de The Guardian o de The Observer han estat representats a les pel·lícules The Fifth Estate (2013), Snowden (2016) i Official Secrets (2019), mentre que Paddy Considine va interpretar un periodista fictici de The Guardian a la pel·lícula The Bourne Ultimatum (2007).

El terme "lector del Guardian" s'utilitza de vegades per descriure una persona amb visions progressistes, d'esquerres o "políticament correctes".[16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «The Scott Trust: values and history» (en anglès). The Guardian, 26-07-2015. ISSN: 0261-3077.
  2. ↑ «Guardian appoints Katharine Viner as editor-in-chief» (en anglès). The Guardian, 20-03-2015. ISSN: 0261-3077.
  3. ↑ Rusbridger, Alan «‘Farewell, readers’: Alan Rusbridger on leaving the Guardian after two decades at the helm» (en anglès). The Guardian, 29-05-2015. ISSN: 0261-3077.
  4. ↑ info@ipsos-mori.com. «Ipsos MORI | Publications & Archive | Research Archive | Polls 2005 | Voting Intention by Newspaper Readership Quarter 1 2005» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-05-23. [Consulta: 19 març 2026].
  5. ↑ Editorial «The Guardian view on Labour’s choice: Corbyn has shaped the campaign, but Cooper can shape the future» (en anglès). The Guardian, 13-08-2015. ISSN: 0261-3077.
  6. ↑ «Guardian Films | The Guardian». [Consulta: 19 març 2026].
  7. 1 2 Summers, Omar Salih / Ben; GuardianFilms, Source: «Excerpt from Baghdad: A Doctor's Story» (en anglès). The Guardian, 28-01-2008. ISSN: 0261-3077.
  8. ↑ Smith, Sean; Nzerem, Keme; Ulleri, Giovanni; News, Source: Guardian/Channel 4 «On the frontline with British troops in Afghanistan» (en anglès). The Guardian, 18-08-2009. ISSN: 0261-3077.
  9. ↑ «Guardian film-maker wins Royal Television Society award». the Guardian, 20-02-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-04.
  10. ↑ «GuardianFilms Awards» (en anglès). The Guardian, 16-02-2009. ISSN: 0261-3077.
  11. ↑ Sherrin, Ned «Surely shome mishtake?» (en anglès). The Guardian, 16-12-2000. ISSN: 0261-3077.
  12. 1 2 Bernhard, Jim. Porcupine, Picayune, & Post : how newspapers get their names. Columbia : University of Missouri Press, 2007, p. 26-27. ISBN 978-0-8262-1748-6.
  13. ↑ Devlin, Keith J. All the math that's fit to print : articles from the Manchester guardian. Washington, DC : Mathematical Association of America, 1994, p. 42. ISBN 978-0-88385-515-7.
  14. ↑ McKie, David «mm88 casino» (en anglès). mm88, 08-11-2013.
  15. ↑ McKie, David «John Cole obituary» (en anglès). The Guardian, 08-11-2013. ISSN: 0261-3077.
  16. ↑ «Guardian reader definition and meaning | Collins English Dictionary» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-04-20. [Consulta: 19 març 2026].

Enllaços externs

[modifica]
  • The Guardian - Lloc web oficial (anglès)

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Guardian&oldid=36970262»