Simone Weil
(1943) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naissença | 3 de febrièr de 1909 París |
| Mòrt | 24 d'agost de 1943 Ashford |
| Donadas personalas | |
| Formacion | Licèu Enric IV École Normale Supérieure Universitat de París Lycée Fénelon (ca) |
| Activitat | |
| Camp de trabalh | Filosofia politica, etica, poesia, metafisica e Cosmogonia |
| Activitat | –24 agost 1943 |
| Carrièra militara | |
| Arma | Bregadas internacionalas |
| Òbras principalas | L'Enracinement (ca) |
| Autres | |
| Conjunt | pas cap de valor |
| Fraires | André Weil (ca) |
| Prèmis | |
| |
Simone Weil (n. en 1909, m. en 1943) foguèt una filosòfa francesa.[1] Èra la sòrre del matematician André Weil.
Personalitat complèxa, es considerada coma la sola filosòfa a aver viscut dirèctament la condicion obrièra. Nascuda de parents josieus non practicants, aderiguèt a l'anarcosindicalisme e se convertiguèt al crestianisme. Malgrat que jamai batejada, menèt una vida emprentada d'espiritualitat e foguèt reconeguda coma una mistica crestiana.[2] Excellenta ellenista, comentèt Platon, los grands tèxtes literaris grècs (filosofics e religioses) e las escrituras sacradas indós. Sos escriches, ont la rason se mescla a las intuicions religiosas e als elements scientifics e politics, forman, malgrat lor aparenta disparitat, una òbra d'una unitat granda e coeréncia.[3]
Son ideologia, caracterizada per un aprigondiment constant sens desviacion de direccion, es la quista de l'amor de la vertat, reconeguda filosoficament coma una e universala, e que definís coma lo besonh mai sacrat de l'arma umana.[4]
Se moriguèt de la tuberculòsi dins un sanatòri anglés en agost de 1943, a l'edat de 34 ans.
Relacion amb la civilitzacion occitana
[modificar | modificar lo còdi]D'agost de 1940, après la casuda de París, fins en mai de 1942, data a la quala recebèt l'autorizacion de quitar França, residiguèt a Marselha, ont, establiguèt de nombroses contactes amb los intellectuals occitans de l'epòca.
Aqueles ligams foguèron tescuts principalament pel biais de la revista mesadièra Cahiers du Soud, ont un important grop d'intellectuals collaborava e publicava d'articles emprentats d'un umanisme «mediterranèu» inspirat de la Grècia antica. Un dels grops de la revista defendiá la difusion de l'esperit de la « vièlha patria occitana», ont Renat Nelli o Loís Alibèrt i èran representats
Lo numèro 249 de la revista, paregut en agost de 1942, èra un numèro especial consacrat a la cultura occitana e entitolat Le génie d’Oc et l’Homme Mediterranéen.[5] L'especialista grand dels Bons Òmes, Deodat Roche, i publiquèt dos articles: «Les Cathares et l’amour spirituel» e «Textes manichéens et cathares». Simone Weil ela meteissa entreteniá una brèva mas interessanta correspondéncia a aqueste prepaus, sollicitant al près de Déodat Roché d'informacions complementàrias suls Bons Òmes.

Simone Weil publiquèt dos articles dins aquel numèro, jol pseudonim d'Émile Novis, entitolats : «L’agonie d’une civilisation vue à travers d’un poème épique» e «En quoi consiste l’inspiration occitanienne». Weil foguèt plan impressionada per sa lectura del poèma epic Canson de la crosada en 1938, en particular per la segonda partida, escricha per un poèta anonim e contemporanèu relatant los faches e partisan del comte de Tolosa.[6]
Dins son òbra, Weil afirma que, se los catars e la civilizacion occitana aguèsson pas desaparegut, Euròpa comptariá benlèu uèi una civilizacion mai avançada, perque Occitània constituïssiá un foguièr d’una granda poténcia culturala e espirituala.
Òbras
[modificar | modificar lo còdi]Escrits sus la civilizacion occitana
[modificar | modificar lo còdi]- Simone Weil, Œuvres complètes (Gallimard, 1989–2006, 6 vols.)
- t. IV, Écrits de Marseille
- vol. 1 : 1940-1942 : Philosophie, science, religion, questions politiques et sociales, 2008, 608 p. (ISBN 978-2-07-073334-7)
- vol. 2 : 1941-1942 : Grèce - Inde - Occitanie, 2009, 816 p. (ISBN 978-2-07-012680-4)
- t. IV, Écrits de Marseille
.jpg/250px-SimoneWeil_(Spain).jpg)
Òbra generala
[modificar | modificar lo còdi]- Réflexions sur la guerre (La Critique sociale, no. 10, Novembre 1933)
- Chronicles from the Spanish Civil War, in: 'Le Libertaire', dins French anarchist magazine, 1936
- La Pesanteur et la grâce (París : Plon, 1947)
- L'enracinement : Prélude à une déclaration des devoirs envers l'être humain (Gallimard [Espoir], 1949)
- Attente de Dieu (1950)
- La connaissance surnaturelle (Gallimard [Espoir], 1950)
- La Condition ouvrière (Gallimard [Espoir], 1951)
- Lettre à un religieux (Gallimard [Espoir], 1951)
- Les Intuitions pré-chrétiennes (Paris: Les Éditions de la Colombe, 1951)
- La Source grecque (Gallimard [Espoir], 1953)
- Oppression et Liberté (Gallimard [Espoir], 1955)
- Venise sauvée : Tragédie en trois actes (Gallimard, 1955)
- Écrits de Londres et dernières lettres (Gallimard [Espoir], 1957)
- Écrits historiques et politiques (Gallimard [Espoir], 1960)
- Pensées sans ordre concernant l'amour de Dieu (Gallimard [Espoir], 1962)
- Sur la science (Gallimard [Espoir], 1966)
- Poèmes, suivi de Venise sauvée (Gallimard [Espoir], 1968)
- Note sur la suppression générale des partis politiques (Paris: Éditions Gallimard, 1957 - Climats, 2006)
Referéncias
[modificar | modificar lo còdi]- ↑ Redeker, Robert. Simone Weil l'incandescente (en francès). Marianne, 2012.
- ↑ Wahl, Élodie «J’ai eu faim, et vouz m’avez nourii..., / Faim, assistence et charité / Charité, agapè». Terrain, 9-2008.
- ↑ Vetö, Miklos. La métaphysique religeuse de Simone Weil (en llengua francesa). L'Harmattan, 1971, p. 204.
- ↑ Weil, Simone. Oeuvres complètes, premiers écrits philosophiques (en llengua francesa). Gallimard, 1988, p. 456.
- ↑ “Le génie d’Oc et l’Homme Mediterranéen”, Cahiers du Sud, 249, agost de 1942.
- ↑ Sangar, Francesc: "Simone Weil: Occitània 1209, França 1940" CAOC, 2020.
Liames extèrnes
[modificar | modificar lo còdi]- Per cada tèma, un òrdre de fragments de Simone Weil (en original francés, en anglés)
- Reviradas de tèxtes de Simone Weil (en catalan)