1039
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1039 (mxxxix) |
| Islàmic | 430 – 431 |
| Xinès | 3735 – 3736 |
| Hebreu | 4799 – 4800 |
| Calendaris hindús | 1094 – 1095 (Vikram Samvat) 961 – 962 (Shaka Samvat) 4140 – 4141 (Kali Yuga) |
| Persa | 417 – 418 |
| Armeni | 488 |
| Rúnic | 1289 |
| Ab urbe condita | 1792 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle x - segle xi - segle xii | |
| Dècades | |
| 1000 1010 1020 - 1030 - 1040 1050 1060 | |
| Anys | |
| 1036 1037 1038 - 1039 - 1040 1041 1042 | |
L'any 1039 és un any comú començat en dilluns. És el desè i últim any de la dècada del 1030, el trenta-novè any del segle xi i del segon mil·lenni.
_Miniatur_(cropped).jpg/250px-Heinrich_III._(HRR)_Miniatur_(cropped).jpg)
Durant l'any 1039 Enric III esdevé emperador del Sacre Imperi Romanogermànic després de la mort de Conrad II. A més, també traspassa la reina tolteca Xiuhtlaltzin.[1]
Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1039 són Conrad II del Sacre Imperi i el seu fill i successor Enric III, el papa Benet IX, Miquel IV el Paflagoni, emperador de l'Imperi Romà d'Orient, Ferran I de Lleó, Enric I de França, Harold Peu de Llebre d'Anglaterra, Hardecanut de Dinamarca, Beremund III de Lleó , Pere Orsèol I d'Hongria, Casimir I de Polònia, i Iaroslau I el Savi de Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí, Abu Kalijar Marzuban el rei dels buwàyhides; Toghril Beg I, el sultà dels seljúcides; i Muhammad ibn Mahmud és l'emperador de l'Imperi de Ghazna. A Amèrica, Topiltzin governa els tolteques i Ak-Holtum-Bah-lam II és el monarca de Chichén Itzá.[1]
Durant l'any 1039 inicia el regnat de l'emperador Enric III. El decès de Conrad II provoca un nou aixecament dels nobles i les ciutats italianes i el restabliment del poder autònom a Polònia conduït per Casimir I el Renovador. A Àsia Central, els gaznèvides tornen a recuperar terreny als seljúcides.[2]
1039 als Països Catalans i Occitània
[modifica]Els fets més destacats als actuals països catalans i la seva zona d'influència sónː al Comtat de Barcelona es va unir en matrimoni amb Elisabet de Nimes, que els nobles de la frontera del comtat van protagonitzar revoltes feudals; comença el govern de Guillem VII al comtat de Poitiers i al ducat d'Aquitània; i a l'emirat de Saraqusta hi ha un aixecament en armes en el que assessinen l'emir Al-Mundir i sulayman ibn Hud funda el govern de la dinastia dels emirs banu hud.[3]
Esdeveniments
[modifica]Països Catalans i Occitània
[modifica]- Ramon Berenguer I es casa amb Elisabet de Nimes.
- Revoltes feudals al Comtat de Barcelona, Girona i Osona protagonitzades pels senyors de la frontera. Es fan juraments de fidelitat entre els senyors feudals.[4]
- 10 de març: Guillem VII d'Aquitània comte de Poitiers i duc d'Aquitània.
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]- Enric III, es converteix en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.
- Juny: els senyors italians assetgen Milà, a continuació es desbanden quan coneixen la notícia de la mort de l'emperador Conrad II.[7]
- 4 de junyː[8] comença el regnat d'Enric III el Negre del Sacre Imperi Romanogermànic (fins a l'any 1056).[9] Enric III exercirà un govern autoritat contra els poders feudals i els seus nobles.
Emblema de l'orde de Vallombrosa que s'inicia aproximadament l'any 1039 - Començament del regnat efectiu de Casimir I de Polònia el Renovador (1015-1058), duc de Polònia.[11] Casimir va restablir el seu poder a Polònia amb l'ajuda del seu oncle Hermann, arquebisbe de Colònia, i de senyors germànics. La Gran Polònia de Gniezno-Poznań el reconeix com duc, però Masòvia resisteix fins a l'any 1047. Polònia troba la seva unitat però Casimir ha d'acceptar el control important de l'aristocràcia i reconèixer la seva dependència respecte a l'emperador Enric III. Paga un tribut a Bohèmia per a la possessió de Silèsia i perd Pomerània.
L'any 1039 comença el regnat del rei de Gal·les Gruffydd ap Llywelyn - Erupció del Vesubi.[13]
- A l'abadia de Saint-Ruf d'Avinyó es crea la comunitat de l'orde dels canonges regulars més antiga.[14]
- A, Rodulfus Glaber menciona a Nèustria hi ha fam i una epidèmia d'ergotisme (mortifer ardor).[15]
- El comte d'Angers Folc III Nerra fa el seu tercer pelegrinatge a Jerusalem. Morirà l'any següent durant el retorn.[16]
Àsia
[modifica]- Xaban 428 de l'hègira (28 d'abril-26 de maig): El Gaznèvides Massud I ibn Mahmud venç als turcs seljúcides. Aquests Es retiren i tornen a ser derrotats a prop de Merv.[17] Massud s'apodera fins a l'any 1040 del Khorasan.
- 2 de setembre: Massud I ibn Mahmud celebra la festa del sacrifici a Herat que acaba de prendre als seljúcides.[18]
- 17 de desembre: Massud I ibn Mahmud recupera Nixapur que estava en mans dels seljúcides.[19]
Naixements
[modifica]Península ibèrica
[modifica]- Sanç IV de Pamplona (m. assassinat 1076) rei de Pamplona des de l'any 1054, de la Dinastia Ximena.[20]
Europa
[modifica].jpg/250px-Boleslaw_II_Szczodry_(274986).jpg)
Boleslau II de Polònia, el Generós, neix entre els anys 1039 i 1042. Il·lustració de Jan Matejko - Sant Teobald de Provins (m. 1066) noble de la família dels comtes de Xampanya. Canonitzat pel papa Alexandre II l'any 1073.[22]
Àsia
[modifica]
El samurai japonès Minamoto no Yoshiie neix l'any 1039 
L'escriptor i polític xinès Su Zhe neix l'any 1039 - Vijayabahu I (m. 1110), rei de Polonnaruwa, a Sri Lanka.[25]
Necrològiques
[modifica]Països catalans i Occitània
[modifica]- 10 de març, Mauzé-Thouarsais: Odó de Poitiers (n. vers 1012) fou duc de Gascunya des de l'any 1032, comte de Poitiers i duc d'Aquitània des de l'any 1038. Mor en el setge del castell de Mauzé en el curs d'una lluita contra la seva sogra Agnès de Borgonya.[26]
Península ibèrica
[modifica]- Yekutiel ben Isaac, poeta de Sefarad, talmudista i visir de l'Emirat de Saraqusta. Fou membre de la cort de l'emir Mundir II de Saragossa després de fugir de Còrdova degut a la crisi del Califat. Morí decapitat degut a les revoltes durant el cop d'estat perpetrat per Audal·lá ben Hakam.[27]
Europa i Imperi Romà d'Orient
[modifica]
L'abadessa sofia de Gandersheim (a la dreta) traspassa el gener del 1039 - 27 de maig, Egmondː Teodoric III de Frísia Occidental (o Teodoric de Jerusalem) (n. vers 980) fou comte de Frísia Occidental des de l'any 995 fins el seu traspàs. Teodoric aconsegueix imposar-se als bisbes renans i que el seu comtat gaudís d'una ampla independència política i comercial fent front al Sacre Imperi Romanogermànic.[29][30]
L'emperador Conrad II, que mor l'any 1039 sostenint retrats dels monarques sàlics que el van succeïrː Enric III, Enric IV, Conrad III, Enric V i Agnès - 20 de juliol: Conrad II de Caríntia (el Jove) (n. vers 1003) príncep de la dinastia francònia que fou duc de Caríntia i Marquès de Verona des del 1036 fins a la seva mort.[32]
- 4 de novembre, Abadia de Saint-German, Auxerre: Hug de Chalon (n. 978), senyor feudal i religió. Fou comte de Chalon (Borgonya) i bisbe d'Auxerre des del 999. Participa a la Guerra de Successió de Borgonya, a les Assemblees de Pau i Treva i té un conflicte militar contra el ducat de Normandia.[33][34]
- 28 de novembre: Adalberó de Caríntia (n. 980) duc de Caríntia i Marquès de Verona des dels anys 1011 o 1012 fin l'any 1035. És el fundador de la dinastia local dels ducs carintis.[35]
- Hug de Farfa, cronista i abat de Farfa des de l'any 998.[36]
- Iago ab Idwal ap Meurig, rei de Gwynedd i de Powys.[37]
- Renyer V d'Hainaut, comte d'Hainaut i de Mons des de l'any 1019 fins a la seva mort.[38]
Àfrica
[modifica]- El Caire: Ibn al-Haytam, matemàtic i físic, que té el sobrenom de segon Ptolemeu.[4]
Àsia
[modifica]- 19 de setembre: Fujiwara no Genshi (n. 1016) emperadriu consort pel seu matrimoni amb l'emperador Go-Suzaku.[39]
- La Meca: Abu'l-Futuh al-Hasan ibn Ja'far xerif haiximita de la Meca entre els anys 995 i 1010. L'any 1010 fou proclamat anti-califa en una rebel·lió contra el Califat Fatimita a Palestina l'any 1010.[40]
- Nong Quanfu cabdill militar zhuang i el primer emperador del regne de Changqi (actual Vietnam).[41]
- Onsori Balkhi (o Onsori) poeta persa que va viure a Gazni a la cort del sultà Mahmud de Ghazna.[42]
Referències
[modifica]- 1 2 «El mundo en el año 1039 d. C.» (en castellà). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Vegeu als esdeveniments
- ↑ Vegeu als esdeveniments
- 1 2 Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat. Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96. ISBN 978-84-297-5668-5.
- ↑ Encyclopédie du dix-neuvième siècle: repertoire universel des sciences, des lettres et des arts : avec la biographie de tous les hommes célèbres. Supplément (en francès). Au Bureau de l'Encyclopédie du XIXe siècle, 1854, p. 786.
- ↑ Sénac, Philippe. La frontière et les hommes, VIIIe-XIIe siècle: le peuplement musulman au nord de l'Ebre et les débuts de la reconquête aragonaise. Paris: Maisonneuve et Larose, 2000. ISBN 978-2-7068-1421-1.
- ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01. ISBN 978-0-271-04818-5.
- ↑ Wolfram, Herwig. Conrad II, 990-1039: Emperor of Three Kingdoms (en anglès). Penn State Press, 2010-11-01, p. 137. ISBN 978-0-271-04818-5.
- ↑ Voltaire. Annales de l'Empire depuis Charlemagne (en francès). Compagnie, 1754, p. 166.
- ↑ «Vallombrosani - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ V. Meystowicz La Pologne dans la chrétienté Nouvelles Éditions latines
- ↑ Abalain, Hervé. Histoire du Pays de Galles (en francès). Editions Jean-paul Gisserot, 1991, p. 27. ISBN 978-2-87747-134-3.
- ↑ Collectif. Le Territoire Au Cœur de la Géographie Culturelle (en francès). Editions L'Harmattan, 1999. ISBN 978-2-7384-7899-3.
- ↑ HASQUENOPH, Sophie. Histoire des ordres et congrégations religieuses en France du Moyen Âge à nos jours (en francès). Editions Champ Vallon, 2013-06-30. ISBN 978-2-87673-847-8.
- ↑ Baudoin, Jacques. Grand livre des saints: culte et iconographie en Occident (en francès). EDITIONS CREER, 2006, p. 50. ISBN 978-2-84819-041-9.
- ↑ Balard, Michel; Demurger, Alain; Guichard, Pierre. Pays d'Islam et le monde latin (Xe-XIIIe siècle) (en francès). Hachette Éducation (réédition numérique FeniXX), 2000. ISBN 978-2-01-461270-7.
- ↑ al-AT̲īr, ʻIzz al-Dīn ʻAlī ibn Muḥammad Ibn; al-Athīr, ʻIzz al-Dīn Ibn; Ibn-al-Aṯīr, ʿIzz-ad-Dīn Abu-'l-Ḥasan ʿAlī; al-Athir, Ibn; al-At̲īr, Abū al-Ḥasan ʻAlī b Muḥammad Ibn. The Annals of the Saljuq Turks: Selections from Al-Kāmil Fīʻl-Taʻrīkh of ʻIzz Al-Dīn Ibn Al-Athīr (en anglès). Psychology Press, 2002. ISBN 978-0-7007-1576-3.
- ↑ Güzel, Hasan Celâl; Oğuz, Cem; Karatay, Osman. The Turks: Middle ages (en anglès). Yeni Türkiye, 2002.
- ↑ Meisami, Julie Scott. Persian Historiography to the End of the Twelfth Century (en anglès). Edinburgh University Press, 1999. ISBN 978-0-7486-1276-5.
- ↑ «Sanç IV de Pamplona | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Boleslau II de Polònia | enciclopedia.cat». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Saint Thibaut de Provins» (en francès). [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Sato, Hiroaki. Legends of the Samurai (en anglès). Overlook Duckworth, 1995, p. 74-75. ISBN 9781590207307.
- ↑ «Risultati Autori» (en italià). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Vijayabahu | king of Sri Lanka | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-04-20.
- ↑ Jean-François), Dreux du Radier (M. Histoire littéraire du Poitou: Précédée d'une introd., et continuée jusqu'en 1840 (en francès). Robin, 1842, p. 39.
- ↑ «Introducció Histórica». A: La Aljafería. reimpr. Zaragoza: Cortes de Aragón, 2008, p. 35-65. ISBN 978-84-86794-97-2.
- ↑ Audebrand, Justine «Impératrices et abbesses : les dominae imperiales ottoniennes (xe-xie siècle)» (en francès). Clio. Femmes, Genre, Histoire, 53, 01-07-2021, p. 237–260. DOI: 10.4000/clio.20049. ISSN: 1252-7017.
- ↑ «Dirk III | count of Holland | Britannica» (en anglès). Encyclopedia Britannica. Arxivat de l'original el 2025-06-14.
- ↑ Biographie, Deutsche. «Dietrich III. - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «Conrad II | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «CARINTHIA». Arxivat de l'original el 2024-07-11. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Philippe Labbe, Petite chronique d'Auxerre, t. I, p. 292.
- ↑ Lebeuf, Jean. Mémoires concernant l'histoire ecclésiastique et civile d'Auxerre. Par M. l'abbé Jean Lebeuf,... (en francès). chez Durand, 1743.
- ↑ «CARINTHIA». Arxivat de l'original el 2024-07-11. [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Biographie, Deutsche. «Hugo, Farfensis - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ «IAGO ab IDWAL ap MEURIG (died 1039), king of Gwynedd | Dictionary of Welsh Biography». [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ L. Vanderkindere, « Régnier V », Académie royale de Belgique, , vol. 18, Bruxelles, 1905, p. 881-883.
- ↑ 日本人名大辞典+Plus,367日誕生日大事典, デジタル版. «祐子内親王(ゆうしないしんのう)とは？ 意味や使い方» (en japonès). [Consulta: 10 gener 2026].
- ↑ Ibn Faht, "Izz al-Din 'Abd al-'Aziz ibn 'Umar ibn Muhammad (1986). Shaltut, Fahim Muhammad (ed), غاية المرام بأخبار سلطنة البلد الحرام, vol 1. Mecca. P. 497
- ↑ Anderson, James A. The Rebel Den of Nung Trí Cao: Loyalty and Identity along the Sino-Vietnamese Frontier (en anglès). University of Washington Press, 2012-09-01, p. 173. ISBN 978-0-295-80077-6.
- ↑ (en rus) E. E. Bertels, L'estil dels poemes èpics d'Onsori, Acadèmia de les ciències d'URSS, 1929, p. 47–53 [Стиль эпических поэм Унсури];